Un camí de Damasc

Barcelona és de nou viva i actual en la present novel·la. N’és un teló de fons i hi ve a ésser com la sang que circula per les pàgines de la narració, tot donant-li color i realitat contemporànies. Però la novel·la és, principalment, dins els propis personatges: en les dues dones, Remei i Eugènia, però, sobretot, en el Joan Isern, un obrer convertit en burgès, que encarna l’experiència, tan general, en el sentit personal, en el familiar i en el social, de tants homes nostres, protagonistes de l’etapa de la transformació industrial i de l’arribisme del diner a casa nostra.